És important detectar els problemes de dislèxia per tal de poder contribuir en la millora de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i no augmentar els problemes que comporta aquesta dificultat. Per això, és important un bon diagnòstic, com a més aviat millor.
Pretenem per tant distingir els nens que presenten una dificultat específica d’aprenentatge de la lectura, els dislèxics, dels que no; per tal de poder valorar quines són les seves necessitats educatives.
Per començar, hem de recopilar informació sobre la història evolutiva, mèdica, educativa i social del nen o nena, ja que es tracta d’un trastorn un component hereditari. També hem de descartar problemes sensorials, ja que malgrat tractar-se d’un problema d’origen neurològic no s’evidencien els danys. Hem de tenir en compte que es presenten patrons de dificultats diferents entre els individus afectats.
Cal evidència de les discrepàncies entre les capacitats intel·lectuals i els nivells de lectura i escriptura, ja que un nen amb dislèxia ha de mostrar un perfil desigual en el seu rendiment escolar. Per comprovar-ho, s’avalua la capacitat intel·lectual i es valora el rendiment en la lectura per mitjà de dues proves estandarditzades: el WISC. IQ> 95 per el CI i el TALEC per la lectura. La segona consta de dues proves una de lectura i l’altra d’escriptura. S’ha de constatar un desfasament de com a mínim dos anys entre el rendiment en aquestes proves i el que es podria esperar segons el quocient intel·lectual.
No podem valorar directament si una persona té o no dislèxia, ja que no existeix una única prova que realitzi una avaluació definitiva. S’han d’utilitzar un seguit de proves psicopedagògiques que avaluen diferents àrees. Per tant, a més de la utilització de les dues proves esmentades anteriorment per avaluar l’habilitat cognitiva i la lectura; s’haurien d’avaluar altres àrees com l’habilitat numèrica, l’exactitud fonològica, la memòria, la seqüenciació, el processament visual, etc.
Basant-se en la teoria de la lectura, explicada en l’anterior entrada, s’ha de ser capaç d’interpretar el comportament lector de l’alumne, i a partir d’aquí fer una valoració de les necessitats educatives que necessitarà el nen.
Podem observar en quines paraules el nen es troba amb dificultats per a llegir-les. Si les dificultats es troben davant de paraules estranyes o noves com “rastapi” o “fragmale”, pot ser es tracta d’un problema fonològic. En canvi, si veiem que davant de paraules familiars llegeix de manera lenta desxifrant cadascun dels termes que la composen, interpretariem que es tracta d’un problema lèxic.
També ens podem fixar en les errades que cometen en els dictats. Si aquestes errades són del tipus “pova” en lloc de “prova”, es tractaria d’una dificultat fonològica. Si són errades ortogràfiques com poden ser “erva” o “vaca”, ens trobaríem davant d’un problema lèxic.
És important distingir entre els dislèxics fonològics i els de superfície per poder dissenyar una intervenció acordada amb les seves necessitats. També podem valorar la consciència fonològica, ja que les proves que s’utilitzen per la seva valoració, són resoltes amb facilitat pels infants un cop superats els inicis de l’aprenentatge de la lectura (2n de primària, per tant un rendiment baix en aquesta prova seria força indicatiu.
Per acabar us deixo l’adreça de dos pàgines web on trobareu amb més detall les proves per un bon diagnòstic. En la primera d’elles es planteja si és possible una detecció precoç (cap als 5 anys), i ens presenta un llistat de símptomes que poden tenir nens d’aquesta edat. La segona ens presenta el protocol a seguir per una bona avaluació a més d’un seguit de recomanacions per l’abordatge d’aquests problemes.
Cal evidència de les discrepàncies entre les capacitats intel·lectuals i els nivells de lectura i escriptura, ja que un nen amb dislèxia ha de mostrar un perfil desigual en el seu rendiment escolar. Per comprovar-ho, s’avalua la capacitat intel·lectual i es valora el rendiment en la lectura per mitjà de dues proves estandarditzades: el WISC. IQ> 95 per el CI i el TALEC per la lectura. La segona consta de dues proves una de lectura i l’altra d’escriptura. S’ha de constatar un desfasament de com a mínim dos anys entre el rendiment en aquestes proves i el que es podria esperar segons el quocient intel·lectual.
No podem valorar directament si una persona té o no dislèxia, ja que no existeix una única prova que realitzi una avaluació definitiva. S’han d’utilitzar un seguit de proves psicopedagògiques que avaluen diferents àrees. Per tant, a més de la utilització de les dues proves esmentades anteriorment per avaluar l’habilitat cognitiva i la lectura; s’haurien d’avaluar altres àrees com l’habilitat numèrica, l’exactitud fonològica, la memòria, la seqüenciació, el processament visual, etc.
Basant-se en la teoria de la lectura, explicada en l’anterior entrada, s’ha de ser capaç d’interpretar el comportament lector de l’alumne, i a partir d’aquí fer una valoració de les necessitats educatives que necessitarà el nen.
Podem observar en quines paraules el nen es troba amb dificultats per a llegir-les. Si les dificultats es troben davant de paraules estranyes o noves com “rastapi” o “fragmale”, pot ser es tracta d’un problema fonològic. En canvi, si veiem que davant de paraules familiars llegeix de manera lenta desxifrant cadascun dels termes que la composen, interpretariem que es tracta d’un problema lèxic.
També ens podem fixar en les errades que cometen en els dictats. Si aquestes errades són del tipus “pova” en lloc de “prova”, es tractaria d’una dificultat fonològica. Si són errades ortogràfiques com poden ser “erva” o “vaca”, ens trobaríem davant d’un problema lèxic.
És important distingir entre els dislèxics fonològics i els de superfície per poder dissenyar una intervenció acordada amb les seves necessitats. També podem valorar la consciència fonològica, ja que les proves que s’utilitzen per la seva valoració, són resoltes amb facilitat pels infants un cop superats els inicis de l’aprenentatge de la lectura (2n de primària, per tant un rendiment baix en aquesta prova seria força indicatiu.
Per acabar us deixo l’adreça de dos pàgines web on trobareu amb més detall les proves per un bon diagnòstic. En la primera d’elles es planteja si és possible una detecció precoç (cap als 5 anys), i ens presenta un llistat de símptomes que poden tenir nens d’aquesta edat. La segona ens presenta el protocol a seguir per una bona avaluació a més d’un seguit de recomanacions per l’abordatge d’aquests problemes.
Creo que es muy importante lo que comentas en tu entrada.
ResponderEliminarPara la detección de un problema de lecto escritura como es el de la dislexia, considero de importante relevancia, asegurarnos que no se trate de otro tipo de DA, por ello, la administración del WISC y del TALE, descartará que así sea.
Y, sobretodo, la detección precoz para un aprendizaje más avanzado.
Buen comentario,
Un saludo,
Lucía.